La millor crítica

blog-image

La Gemma Duran ens ha enviat el següent escrit sobre el nostre darrer disc. És la cosa més bonica que han escrit mai sobre la nostra música. Gràcies, Gemma. Som molt fans de la teva fotografia, dels teus escrits, i de la teva manera de veure la vida <3

Aquí l’escrit íntegre (amb permís de la Gemma):

He estat aquests dies escoltant el disc i avui mentre baixava a la ofi he pensat en les ganes de compartir-te que és com molt bonic el que feu, les vostres veus i les vostres ganes de més, de saber, de trobar respostes o de deixar-les estar per cansament. La incongruència del mateix viure diari entre La Fórmula i La Felicitat que es desmonten en un segon de badall.

I em fa pensar en que aquest últim disc és senzill i complex alhora. Potser senzill com l’Uri i complex com tu i també potser al revés; perquè res és el que sembla.

Si una cançó m’agrada i em resumeix la vostra/meva intenció constant és La Finestra. Per mi com la oportunitat d’abraçar el gran despertar, la projecció que parla més de mi que de l’altre i la que em permet adonar de com sento el món (La Baraja), de com el jugo (La Solució) i de com tracto la pròpia incomoditat (L’Ortodòncia). L’enrenou de perdre’m en la necessitat de trobar sentit (La Manera) que sovint ens porta a caure en l’automàtic absurd del fer de la majoria, d’aquest social que podria ben representar-se com un so repetitiu i gens original d’una rutina amarga (El 0,0003% i Les Criptomonedes).

I perquè l’equilibri a vegades apareix quan deixo de buscar, en el silenci i la distància; perquè El Punt Exacte és entre El Final i El Principi, en un present que m’arrela al que simplement sóc i tinc ara/aquí. Només sé que no sé res, diria.

I m’alleugereix comprovar-me humana, saber-me amb preocupacions no exclusives i compartides i sobretot em relaxa disposar de la vostra humilitat irònica de viure, perquè les vostres melodies són un suspir per anar rebaixant el pes de la inexpertesa quotidiana.

En fi, que sou molt grandes i m’oloro que teniu un cor enorme ple de sensibilitat, joder! Seguiu creant perquè així ressonem, còmplices, tots.